Moltes gràcies EquipMudra per acompanyar aquest desitjat PVDC
Aquest segons embaràs comença complicat, amb hematoma inicial que va carregar el primer trimestre de pors, nàusees i vòmits. Segon trimestre trobant-me millor, treballant a jornada completa al CAP i acabava esgotada…
Contactem amb l’equip Mudra per valorar l’acompanyament a casa durant el part/dilatació. Quadrem la primera sessió online i la segona a Flaçà, al seu acollidor centre.
Per fi em donen la baixa per la mútua al tercer trimestre, al mes de gener i l’Aniol comença a fer substitucions de professor, a diversos instituts. Jo i la panxassa, duem el Gael al cole i passem la tarda al parc mentre l’Aniol prepara classes, el dutxo, sopar i a dormir. Aprofitem les últimes setmanes de fill únic a tope!
Pensem en part a casa però em fa por fer l’expulsiu a casa pel petit risc de ruptura uterina per cicatriu prèvia de cessaria. Tinc por a parir a casa (tot i que se que els riscos son mínims) i també de parir a l’hospital (iatrogènia, intervencionisme…). Finalment decidim només dilatació a casa i expulsiu a hospital de sant pau. Amb la Marga i la Carla ens preparem per la teva arribada amb amor i fermesa.
Em sento pesada, amb Morenetes al cul i varius vulvars, quins baixos! Faig ioga i natació, per preparar-me físicament.
Dos dies abans, fem ritual de part amb les amigues. Em duen imatges, frases empoderadores, amulets i plantes, m’abracen i em donen energia.
12 març 2024
Fem, sense saber-ho, l’última classe prepart de ioga amb l’Aniol. Posicions intenses, respiracions. Al migdia, anem a buscar en Gael per dinar a casa. Està intens, exaltat. Potser ja s’ho ensuma.
Començo a tenir algunes contraccions a la tarda, suaus. En Gael no para quiet, i jo darrere d’ell. Sopem i el poso a dormir. Les contraccions comencen a ser més fortes. Vaig al lavabo i trec una mucositat marronosa de la vagina. Si, el tap mucós. Sobre les nou, les contraccions s’intensifiquen, recordant-me a les del part d’en Gael… Ja, de part? Si encara es la setmana 38, cigroneta! Potser són pròdroms…
-Aniol, m’estic cagant fort! – i vaig al lavabo, faig caca com quatre vegades. Em dutxo i em netejo, doncs amb les Morenetes encetades de l’embaràs es impossible utilitzar paper… Torno nua a l’habitació, i de sobte intensa contracció, novament –Que em cago!!! I corre-cuita al vàter mentre deixo una renglera de merda pel passadís que ens anuncia que efectivament; estic de part!
Avisem a la Marga, que ens diu que va venint. Avisem a mons pares, arriben de seguida. El Gael ja dorm. No es vol llevar de cap manera. Li dic que es llevi, que mirarem un capítol del Titó (utilitzo últim recurs, entre contracció i contracció) i que han vingut “l’avi Ton i l’avia Nuni”. Obre un ull, i accepta. Seu al sofà a mirar el capítol i mentrestant l’anem convencent que marxarà amb els avis a Sant Andreu a dormir. Em tanco a l’habitació amb la pilota de pilates per transitar sola les besties contraccions. S’enduen el Gael.
Començo a entrar en el “planeta part”. Vocalitzo, moc la pelvis, sobre la pilota de pilates, ulls clucs. No se quan temps passa. Llums tènues, música.
Arriba la Marga amb el seu somriure de confiança en el cos i la vida. Al veure-la em calmo. Son les dotze. Moviment de pelvis a pilota i ella em col·loca la bossa d’aigua calenta a les lumbars. Fa pressió i em reconforta. Escoltem el teu cor, Juna. Estàs estupenda. Comença el teu camí cap aquest mon terrenal. Estem il·lusionats.
Les contraccions són doloroses, punyents! Les deixo anar, penso en una onada quan marxa deixant l’arena molla, m’imagino jo mateixa una tigressa rugint. Quan passen, tinc uns minuts – massa pocs – de descans. Tanco els ulls, capbussant-me endins, et parlo internament. Anem provant moviments. No veig clar muntar la piscina, se’m fa una muntanya la logística. Segueixo sobre la colxoneta. Escoltem el teu batec em diu que tot va be i puc seguir concentrada en aquest trànsit.
Cap a les quatre, la Marga em pregunta si em pot fer un tacte i valorem. Accedeixo, estic de 6cm. Comento anar pensant en el trasllat. Penso que si m’espero més, el trasllat se’m farà feixuc. L’Aniol va a buscar el cotxe.
Baixem amb la motxilla amb els teus bodys i bolquers. Fa fred. Em poso un abric de maternitat gegantí, sobre el vestit, les cames hivernalment peludes i unes botes; quina fila! M’estiro a darrere amb el cap sobre la marga i els peus alçats al vidre, no trobo cap posició bona, resignada acluco els ulls tot el trajecte, gemegant, veig llums i ombres, obro els ulls, estem en un túnel. Control policial. – Estem de part!!! – ens deixen passar amb cara d’espant.
Arribem a l’hospital de Sant Pau, l’Aniol va a aparcar i entro amb la Marga. Ens fan donar una volta gegant per laberíntic hospital fins arribar a sala de parts. Donem les dades i entrem directe. La llevadora que ens rep es coneguda de la Marga, quina sort! M’ofereix òxid nitrós per transitar el dolor, com un gas que inhales quan ve la contracció i sembla que el dolor sigui una mica més suau. Em calma. Ens deixa a un box amb lavabo i dutxa i pilota.
Arriba l’Aniol. Vaig fent amb la pilota, diferents posicions, però ja estic força esgotada. Em fan tacte, estic de 8-9cm. Demano una dosi baixa d’epidural…, Triguen una estona, ve l’anestesista i me la posa. Com costa estar quieta mentre et punxen entre les vèrtebres! Una sensació plaent em recorre les cames i el baix ventre i em calma el dolor. Respiro alleugerida. Descansem tots uns mica. La mà de l’Aniol m’asserena i la mirada de la Marga em dona seguretat. Més tap mucós, mucositat i sang que impressionen a l’Aniol i l’han d’atendre estès a terra.
Ja sense dolor, veig que puc moure les cames i aguantar-me dempeus sense problema. Provo algunes posicions de ioga, moc la pelvis. Em dutxo. Les contraccions es fan més suaus i espaiades (ho veig al monitor). Sembla que frena una mica el part. Nou tacte, estic a 9cm.
Poc a poc, torno a sentir les onades del úter. Es va acabant l’efecte de l’anestesia i es reinicia la intensitat de les contraccions. Em duen la cadira de part. Estic en dilatació completa, però sembla que la Juna encara no baixa pel canal de part.
Vaig tenint flaixos del part per cesària del Gael, quan no baixava plans per la meva pelvis. Tremolo al imaginar de nou el quiròfan. Sento molta pressió al cul. Això es bona senyal, em diu la Marga. Uf! Li comento les meves pors. Ella em tranquil·litza, diu que l’evolució es bona.
Portem unes hores en fase expulsiu, i vas baixant pel canal de part lentament. L’equip de llevadores i auxiliar m’animen molt a empènyer fort en apnea, perquè veuen que així es com vas baixant. Penso que empènyer així no era l’ideal però ho faig. Quan ve la contracció empenyo amb totes les meves forces. Em sonden per treure el pipi ja que duc hores sense orinar i no tinc sensació de ganes de fer pipi. Acaben de trencar la bossa, plaf!! ja que portem 4-5 hores d’expulsiu i per protocol no em deixaran estar així gaire més. Anem al llit, potes enlaire, enganxen un llençol. Empento a cada contracció que em sembla que em rebentarà el cor, m’agafo als llençols com liana de tarzan! Molta pressió al pubis. Ve la ginecòloga amb una ventosa. Deixa’ns dues contraccions més, supliquem! Ho dono tot en la següent contracció. Toca, toca (amb el dit net jajaj)! Et palpo el cap, ja ets aquí! Quina emoció! Una contracció més, surt el teu cap, i a la següent tot el teu cos, bonic i perfecte. Estàs damunt del meu pit. Et donem la benvinguda amb llàgrimes als ulls. Ets preciosa.
El cordó batega, entre el teu melic i la meva vagina oberta i sanguinolenta. L’Aniol el talla. Em posen una mica d’anestèsia per cosir-me, m’he .estripat. La placenta triga una mica a sortir, pressionen la panxa i blup!.
Sembla que a l’inici costa que trobis el mugró, però quan el trobes, no el deixes anar! Benvinguda Juna, petitona!
13 març 13.25h
3210 g 46.5cm 34cm pc
Postpart: complicat, amb dolor a zona de l’ estrip durant moltes setmanes, incontinència urinari inicial, prolapse lleu de bufeta… Lactància inicial amb fissures amb la que la Marga i la Carla ens ajuden molt, millorem postura etc. Poc a poc tot es va posant a lloc